A Espanya més d’un terç dels accidents de treball amb baixa en jornada laboral es deuen a trastorns musculoesquelètics (TME), concretament, a causa de sobreesforços físics per postures forçades i moviments repetitius a la feina.
«Els TME d’origen laboral són el principal problema de salut relacionat amb el treball i una de les primeres causes d’absentisme laboral», ha explicat el Tècnic de Prevenció d’Unió de Mútues, Javier Murcia, durant la seva intervenció a la Jornada, organitzada per la Federació Empresarial del Metall, FEMEVAL, sobre els riscos ergonòmics i l’adequació ergonòmica amb enfocament de gènere al sector del metall.
Segons les dades de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, INSST, Javier Murcia ha indicat que el 2019, en l’àmbit nacional, es van registrar 199.778 accidents de treball amb baixa a causa de sobreesforços sobre el sistema musculoesquelètic, cosa que representa el 35,5 % respecte del total d’accidents de treball en jornada laboral. Per gèneres, del total dels accidents per TME, el 30 % els van patir les dones i el 70 % els homes.
Dins dels accidents per TME, l’esquena figura com la part del cos més afectada, amb més del 40 % dels accidents amb baixa, seguida de l’espatlla, el braç i el canell.
També, el Tècnic en Prevenció d’Unió de Mútues, ha assenyalat que pel que fa a les malalties professionals, el 2019 se’n van comptabilitzar 22.177 comunicats tancats, dels quals el 93,8 % van correspondre a malalties professionals produïdes per agents físics, entre les quals es troben les relacionades amb els trastorns del sistema musculoesquelètics del cos humà, és a dir, músculs, tendons, lligaments, nervis, o discs.
Sector metall a la Comunitat Valenciana
Pel que fa al sector metall de la Comunitat Valenciana, l’especialista en Prevenció, ha explicat que els anys 2019 i 2020, el 34,5 %, dels accidents laborals van ser per sobreesforços físics.
D’aquests accidents per sobreesforços, el 93,2 % els van patir els homes i el 6,8 % les dones. És a dir, el nombre d’accidents en homes va ser 13,7 vegades superior als patits per les dones.
Així mateix, l’índex d’incidència va ser 2,6 vegades superior en homes que en dones. Als homes es va situar en 1.536,8 accidents per cada 100.000 treballadors, davant dels 587,2 accidents per cada 100.000 treballadores.
Totes aquestes dades posen de manifest que «els homes segueixen sent la població majoritària en el sector metall, que fan els treballs que requereixen més esforç físic i presenten, per tant, una major exposició als accidents».
També ha remarcat que conèixer l’índex d’incidència, amb perspectiva de gènere, dels accidents i les malalties derivades del treball permet controlar i prevenir millor els riscos en l’àmbit laboral.
«La incorporació de la perspectiva de gènere a les avaluacions epidemiològiques ens permet abordar la dimensió real del problema i dissenyar estratègies de control i polítiques de prevenció i salut laboral més eficaces amb la posada en marxa d’un sistema de prevenció de riscos adaptat a la realitat de totes les persones, dones i homes».
Durant la jornada, FEMEVAL, juntament amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV), han presentat l’«Estudi d’avaluació ergonòmica de llocs de treball amb enfocament de gènere», que subvencionat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, descriu les claus per considerar el gènere en l’avaluació ergonòmica, així com els llocs de treball que no s’adapten a les característiques de totes les persones que els ocupen.
En concret, l’estudi analitza tres llocs representatius del sector metall de la Comunitat Valenciana com són la càrrega i la descàrrega de bastidors, el muntatge de peces metàl·liques i el tornejament en torn paral·lel. Treballs que presenten problemes ergonòmics amb enfocament de gènere provocats per la manipulació manual de càrregues, l’adopció de postures forçades, tasques repetitives i aplicació de forces.
