Notícies

04/05/2017

Com calcular les prestacions socials per incapacitat temporal

Unió de Mútues ha dut a terme, al seu centre de Borriana, una jornada informativa centrada a aclarir dubtes i aportar solucions a l’hora de calcular la quantia de les prestacions econòmiques derivades de la incapacitat temporal dels treballadors fixos discontinus, eventuals, agraris i empleats de la llar.

La prestació de baixa per incapacitat laboral és un subsidi la quantia del qual depèn de la base reguladora i dels percentatges aplicables a aquesta i que comporta certa complexitat. Amb l’objectiu de clarificar i col·laborar amb els professionals i assessors laborals assistents a la jornada, en l’aplicació de la normativa vigent, la tècnica jurídica d’Unió de Mútues, Miriam Planas, ha analitzat diversos supòsits extrets de la pràctica diària concernents al sistema especial agrari, el sistema de fruites i hortalisses i el sistema especial d’empleats de la llar.

En aquest sentit, pel que fa als treballadors de magatzem fixos discontinus i eventuals, Miriam Planas ha assenyalat que la base reguladora de les prestacions resulta de “dividir pel nombre de dies naturals la cotització a temps parcial acreditada des de l’última alta laboral”, amb un màxim de tres mesos immediatament anteriors al fet causant. Aquesta prestació s’ha d’abonar “tots els dies naturals que el treballador estigui de baixa”.

El percentatge a aplicar per contingències comunes és del 60 % entre els dies 4t i 20è de la baixa i del 75 % a partir del dia 21è. Els tres primers dies no es percep cap subsidi. Si la baixa és per contingències professionals, s’aplica el 75 % a la base reguladora a partir de l’endemà de la baixa mèdica.

Així mateix, mentre el treballador estigui d’alta a l’empresa, la prestació l’abona aquesta per pagament delegat. Un cop finalitzada la campanya, si el treballador roman de baixa mèdica passa a pagament directe i és abonat per la mútua.

Planas també ha detallat que si un cop finalitzada la campanya aquests treballadors inicien una incapacitat temporal, com que no estan en situació d’alta o assimilada, “no es genera cap dret a prestació, encara que computa el termini de durada de la incapacitat temporal, llevat que estiguessin percebent una prestació per desocupació.”

Quant als treballadors agraris, Planas s’ha referit a les bases diàries en funció de les jornades reals i ha detallat que la realització de 23 jornades o més en un mes es considera un mes treballat a temps complet. A més, durant el període de baixa mèdica, l’empresa ha de cotitzar el treballador per les jornades previstes.

Respecte del sistema especial d’empleats de la llar, la tècnica jurídica d’Unió de Mútues ha recordat que són treballadors que no cotitzen per atur i que poden ser responsables de la cotització per contingències comunes i professionals si treballen menys de 60 hores al mes per ocupador.

En les situacions de pluriocupació, i en el cas d’un accident de treball, “com que són treballadors que cotitzen per bases fixes” que s’actualitzen anualment i que equivalen a 30 dies cotitzats, per calcular la prestació “hem de prendre la base del mes anterior al fet causant“ i “calcular prestacions independents, una per cada ocupació”.

Miriam Planas també ha incidit que en les situacions de pluriocupació la cotització ha d’estar subjecta a les normes que la regulen, però en el cas en què no s’hagin tingut en compte i hi hagi una sobrecotització, per al càlcul de les prestacions s’ha d’aplicar “el límit màxim de base de cotització i distribuir-se entre totes les empreses en proporció a la remuneració que cadascuna aboni al treballador”.