Unió de Mútues ha dut a terme a València, en col·laboració amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social, INSS, un taller informatiu dirigit a professionals del dret, autònoms i assessors laborals, en el qual ha analitzat la figura del treballador desplaçat i la normativa de la Seguretat Social que s’ha d’aplicar quan el treballador és a l’estranger.
Els ponents, Javier Campos i José Vicente Garrido, cap de Reclamacions de Subsidis i cap d’Assistència Sanitària Nacional i Internacional de l’INSS, respectivament, han analitzat els tràmits i la documentació prèvia que les empreses han de conèixer i emplenar abans de traslladar el treballador a un altre país.
Així mateix, han abordat la cobertura sanitària a l’estranger i la normativa que regula els convenis establerts amb els països comunitaris, amb els no comunitaris i amb la resta de països.
Segons han assenyalat els representants de l’INSS, els reglaments comunitaris estan basats en les normes de coordinació dels diversos sistemes nacionals de Seguretat Social, i s’apliquen als treballadors, per compte d’altri i propi, dels 28 països de la Unió Europea, dels països membres de l’Espai Econòmic Europeu i de Suïssa.
Aquests reglaments comunitaris s’estenen també “als treballadors en situació fronterera”, és a dir, “els que cada dia creuen la frontera per anar i tornar de la feina” i que desenvolupen les seves activitats entre Espanya i França, Portugal, el Marroc i Andorra, i viceversa.
Per poder beneficiar-se de les prestacions sanitàries per accident de treball o malaltia professional, les empreses han de seguir una sèrie de formalitats en uns terminis determinats com és “la presentació del formulari E-106” que l’INSS emet per a tot Espanya i que “cobreix l’assistència sanitària dels treballadors i dels familiars que els acompanyen.”
A més, per tenir més garantia de la cobertura, el treballador ha de disposar de la targeta sanitària europea per si hagués de desplaçar-se puntualment a un altre estat membre, la qual “acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries” que siguin necessàries des del punt de vista mèdic en funció de la patologia i la durada prevista de l’estada.
En principi, la durada del desplaçament està limitada a 24 mesos, però, un cop finalitzat aquest termini, es pot ampliar fins al temps que permeti l’Estat d’acollida, a més del temps que estigui acordat en els convenis bilaterals.
També s’ha abordat en la jornada el reconeixement del dret a percebre les prestacions econòmiques, en concret les referides a la incapacitat temporal, la maternitat i la paternitat, les quals “s’han de calcular i reconèixer d’acord amb la legislació espanyola en matèria de Seguretat Social”, segons ha indicat Javier Campos, cap de Reclamacions de Subsidis de l’INSS.
Sobre la situació d’incapacitat temporal, el sistema de salut del país on el treballador estigui desplaçat és el que ha d’emetre un certificat/formulari en el qual s’acrediti la situació d’incapacitat temporal, la durada probable del procés, el codi de diagnòstic i la resta de requisits que s’exigeixin, i remetre’l a l’INSS al més aviat possible i a la seva empresa en el cas que es tracti d’un treballador per compte d’altri.
En el cas que la cobertura de la incapacitat temporal sigui amb una mútua col·laboradora de la Seguretat Social, l’INSS n’ha de remetre una còpia a aquesta entitat.
